L’arrugada, la descosida i la foradada

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - comentari el L’arrugada, la descosida i la foradada

L’arrugada, la descosida i la foradada

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - comentari el L’arrugada, la descosida i la foradada
L’arrugada. Hi havia una vegada una societat matriarcal. “Es genera un nou canvi d’organització social, el patriarcat, per fer front a unes…
L’arrugada. Hi havia una vegada una societat matriarcal. “Es genera un nou canvi d’organització social, el patriarcat, per fer…

L’arrugada. Hi havia una vegada una societat matriarcal.

“Es genera un nou canvi d’organització social, el patriarcat, per fer front a unes condicions meteorològiques adverses”.

Xènia Fuertes

L’arrugada

06/12/2022

Tint natural. Sang humana. Menstruació

Escrit a mà. Bolígraf de tinta negre especial per tela

Samarreta 100% cotó. Talla S.

Xènia Fuertes

L’arrugada

06/12/2022

Imprimació digital

Samarreta 100% cotó. Talla S.

La descosida. Hi ha alguna vegada la dansa de l’autogamia.

“Igual que hi ha cossos amb els dos sexes per reproduir-se, els galls, davant la pèrdua del penis durant l’evolució, han desenvolupat un mètode de fertilització sense penetració”.

Xènia Fuertes

La descosida

06/12/2022

Tint natural. Sang humana. Menstruació

Escrit a mà. Bolígraf de tinta negre especial per tela

Samarreta 100% cotó. Talla S.

Xènia Fuertes

La descosida

06/12/2022

Imprimació digital

Samarreta 100% cotó. Talla S.

La foradada. Hi haurà una vegada un xenofeminisme universal.

“El naturalisme essencial fa pudor de teologia”.

Xènia Fuertes

La foradada

06/12/2022

Tint natural. Sang humana. Menstruació

Escrit a mà. Bolígraf de tinta negre especial per tela

Samarreta 100% cotó. Talla S.

Xènia Fuertes

La foradada

06/12/2022

Imprimació digital

Samarreta 100% cotó. Talla S.

Proposta d’exposició

“La Borrosa” és una marca suposadament invisible que pretén despertar l’interès, el sentit comú i l’empatia de la societat. Per aquest motiu, és un projecte que pretén ser viral i estendre’s a través de diferents àmbits per arribar al màxim d’usuaris.

L’exposició i extensió d’aquest engloba diferents moments; Inicialment, comprèn una primera fase comercial on l’usuari compra una peça de roba, exposada en un espai concret, i posteriorment, aquest mateix usuari la fa transitar com a suport d’aquesta obra artística mòbil, en l’espai públic, generant un nou usuari, l’espectador.

La comercialització de les samarretes/peces de vestir/complements tèxtils, s’iniciarà a les Illes Balears en àmbits específics com associacions LGTBIQ+ (Ben amics de Palma de Mallorca), associacions de dones (Formentera), herboristeries (Natural, Kokopelli de Formentera), amb la intenció de generar un tipus de projecte cooperatiu i activista que pretén estendre’s sense límit a través d’aquestes associacions, comerços i tot negoci que es presti al compromís. Per aquest motiu, l’obra tampoc requereix una durada concreta i limitada. Aquesta es definirà per la demanda del producte, així com la seva extensió mercantil i de producció.

Les samarretes s’exposaran plegades sobre taulells a les botigues i locals o de la manera que cada organització cregui més oportuna (que els assistents puguin vestir les peces, exposar-ne alguna en un maniquí…) per tal de generar resultats òptims en la venda.
De totes maneres, s’està valorant un tipus de publicitat més punyent, informativa i sobretot compromesa amb la causa (vídeo informatiu, díptics on hi pugui haver la informació ampliada, lloc web de la marca…) que s’expandirà tant a nivell digital com en físic, localitzats en els expositors junt amb els productes.

Aquesta primera edició va dirigida a un públic unisex adult, amb la intenció de créixer amb nous models que puguin incloure totes les edats.

 

PR: Formalització del projecte

Debat

No hi ha comentaris.

La foradada, la descosida, l’arrugada

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a La foradada, la descosida, l’arrugada

La foradada, la descosida, l’arrugada

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a La foradada, la descosida, l’arrugada
Aquest és un projecte personal i social alhora, que tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres i que en pugueu fer la vostra valoració.…
Aquest és un projecte personal i social alhora, que tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres i que en pugueu fer…

Aquest és un projecte personal i social alhora, que tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres i que en pugueu fer la vostra valoració. Us agraeixo la vostra col·laboració i espero transmetre les meves intencions amb tota la claredat possible.
Us recomano que visiteu les meves publicacions anteriors per entendre el projecte global.  Un projete que neeix d’un moment personal i vital.

Un fragment de l’entrevista a la ginecòloga.

 

Ja al final de l’anterior entrega em vaig quedar amb un dubte formal. Sentia la necessitat de ser més conceptual en conjunció al camí processual que estava traçant. Per aquest motiu, us presento una travessa més profunda, instintiva i personal que va més enllà de la forma, donant presencia i emulsió a tot el que rodeja el projecte. Es tracta d’obrir la mirada, de netejar-la i enfocar-la a nous camins, sense abans haver reflexionat sobre ella.

 

 

Quin és el caràcter de la vostra mirada envers l’acció de pintar el cercle amb la meva pròpia sang? Us fa fàstic? Allò que es genera en l’espectador forma part de la reflexió que pretenc despertar.
Dubto si èticament utilitzar la sang real. Conceptualment, tindria més sentit perquè formaria part de la transformació, de la mutació d’allò no estàtic, de l’evolució que proclamo i que manifesta el xenofeminisme “No deberíamos admitir nada como fijo, permanente o “dado” – ni las condiciones materiales ni las formas sociales. XF muta, navega y sondea cada horizonte.” (Hester,2015). El teixit sempre quedaria tacat per molts centrifugats que patís. Generaria així, un diàleg amb la persona que el vesteix.

 

Estic contenta perquè he pogut recollir tots els temes que presentava en la meva constel·lació en tres peces encerclades pel matriarcat, l’autogamia i el xenofeminisme, amb un regust d’allà on venim i un aroma d’allà on podem arribar. El fet de ser tres peces trenca amb el binarisme heteronormatiu i dibuixa una línia de temps; passat, present i futur, que convida a viatjar pel pas de la història tant a través de la forma, en aquest cas el text (aquest, n’és un esborrany), com dels materials que s’emulsionen i conviuen per donar sentit al missatge reivindicatiu. D’aquesta manera, plasmo un diàleg intern entre el que és natural i el que és artificial (molt present en un procés de reproducció assistida) a través de les noves tecnologies i la pintura més natural i rupestre de totes; la sang.

El cercle buit sense fetus, està estratègicament col·locat sobre el ventre del cos i el format de les samarretes és unisex, ja que aquesta buidor, aquest ventre no gestant, es pot sentir en tot cos humà sense un dictamen de gènere.
M’agradaria saber què genera aquesta buidor. Estic dubtant si posar-hi contingut (per exemple els primers dissenys que vaig presentar en la pràctica anterior, que n’he fet d’altres) o bé, un punt que proclama l’inici de tot.

Producte que a la vista no té marca, no té etiqueta, però que està oculta. Es presenta de forma metafòrica i sensorial a través dels tres noms designats a cada disseny, estratègicament col·locats a l’altura dels genitals; La foradada, la descosida i l’arrugada, es presenten com úniques, no volen ser etiquetades. Tot i això, com molt bé saben, totes estem assenyalades. Les samarretes farien justícia a cada nom. La forada tindria forats, l’arrugada estaria completament arrugada i la descosida així ho estaria. Tres estats inusuals en el terreny de la moda i la mostra personal davant la societat. Una reflexió més que ofereixo.

 

 

 

 

El disseny dels noms remet al clown pel punt, com si fos un nas de pallasso, una al·lusió el que és infantil, poc seriós, poc creïble, però alhora és l’inici de tot, la vida. Davant el monocrom de la tipografia, el punt és de color per desperta esperança, perquè no tot és blanc i negre, ni rosa ni blau ni vermell. Perquè el color de gos com fuig existeix, i el de merda d’oca també.

Una tipografia, que de la mateixa manera que utilitzo sang menstrual en el disseny formal, pretén despertar sensacions segurament, desagradables. Costa d’entendre perquè és borrosa, però s’entén perfectament el que diu, veritat? Llavors, per què ens molesta?
Jo em pregunto:
Per què ho hem de veure tot a la perfecció? Quina necessitat tenim d’entendre-ho tot? Quina por tenim a no entendre? A no veure-ho tot?
Que potser hi ha algú que ens amenaça?, que hem d’estar alerta en tot moment?
Qui pot justificar aquesta por, aquesta pressió, aquest neguit?
Tenim por a desaparèixer si no tenim la mateixa mirada que l’altre?
Volem tenir una sola mirada genèrica per no morir?

En definitiva sento que el projecte està prenent un sentit coherent i significatiu, però em qüestiono si aquesta visió és massa subjectiva i personal. L’objectiu del projecte és que aquest prengui ales i voli sol, que es desprengui de la meva història i que pugui ressonar arreu, per això és important que sacsegi i sigui comprès per tothom. No vull complaure la mirada sinó l’ànima.

 

 

Bibliografia

 

Hester, Helen. “Manifiesto Xenofeminismo Una política por la alienación” Laboria Cuboniks

 

 

PAC 4.1: Mirall - Presentació del procés als iguals

Debat3

  1. Oriol Falguera Collboni
    Visibilitat: Públic

    Hola!

    Considero que el procés d’elaboració del teu projecte és descrit de manera clara i directa, deixant clar en tot moment el perquè de les teves decisions, així com l’origen d’aquestes. M’agrada del teu projecte la passió que se’n desprèn; observant i llegint el que has compartit es pot apreciar la força i ganes de tot el que fas. Aquest compromís amb allò que estàs elaborant es veu reflectit amb la gran varietat d’elements que conformen el teu procés (peça musical, entrevista, dissenys, etc.), així com amb la riquesa bibliogràfica.

    D’altra banda, opino que lligues i desenvolupes molt bé en tot moment la idea inicial/llavor amb el context. A part de preparar molt bé al terreny per a les persones que rebem la teva proposta, penso que has preparat una base molt sòlida que acaba desenvolupant-se per a si mateixa. Qualsevol de les decisions que acabis prenent (com ara el tema de la sang) segur que resulten encertades, i és que els teus raonaments són consistents, coherents i afins amb el que proposes.

    En definitiva, penso que es tracta d’un projecte potent, i és que neix de la motivació i la introspecció personal. Per aquest motiu, des de la teva persona, experiències i conviccions en resultarà un missatge global, transcendental i necessari (a més, fàcilment integrable a nivell social gràcies als productes que proposes).

    Endavant amb les últimes passes del projecte, antiga companya de grup!

    Oriol

  2. Montserrat Valls Domedel
    Visibilitat: Públic

    Hola Xènia!

    Fa molts dies que dono voltes a algunes de les propostes de companys i companyes del Projecte i el teu va ser un dels que em va impactar i que em va ressonar més. A mesura que anava llegint més m’engrescava amb el teu post i les teves idees, sobretot pel que fa a pintar amb la sang, que va ser una de les coses que vaig voler experimentar l’any passat al Taller de Dibuix i que va sorgir després de parlar de les pintures rupestres al Seminari d’història de l’art, però que vaig acabar per no compartir. No, no fa fàstic en absolut. Fan que ho sembli, ja ho sabem, amb els tints publicitaris que treuen l’essència i ens fan creure que allò que traiem de dins és brut, abjecte, que ha de ser ràpidament dissimulat i camuflat. Segurament si et plantegessis utilitzar la sang hauries d’experimentar una mica abans o documentar-te bé, perquè al ser un fluid orgànic suposo que acabaria patint alguna alteració (o ennegrir-se, o assecar-se).

    Al principi pensava en comentar el teu projecte, però vaig estar llegint el que havies escrit prèviament a aquesta PAC i vaig veure que tens una bibliografia tant àmplia sobre feminisme, que em feia la impressió que no et podia aportar res de nou. He estat madurant les idees aquests dies, i entenc que un altre punt de vista sempre és possible, i necessari.

    La idea que presentes sobre les tres samarretes la trobo espectacular. És una idea que em ressona, a mi particularment em porta a tot allò que no és o no hauria de ser (ni foradada, ni arrugada, ni descosida). Estats que han de ser apedaçats, planxats, sorgits. Arreglats, que no poden ser tal com són. Com la sang que no pot ser ni vermella ni tenir olor. De la mateixa manera que la tipografia borrosa, és una manera subtil de generar una sensació d’incomoditat en qui ho mira. M’agraden les propostes que són capaces de provocar, de generar un cert discomfort en qui ho mira sense ser massa explícites a la vegada.

    La idea del cercle sobre el ventre crec que no podria estar millor trobada, i jo crec que el deixaria buit. Si s’entén el concepte trobo que té molta més força. El nas de pallasso, en canvi, no el veig tant. No hagués relacionat el punt vermell amb un nas de pallasso, sinó senzillament com el contrapunt de color que, com tu dius, és necessari, perquè no tot és blanc i negre. I en aquest projecte si hi havia d’haver algun altre color havia de ser el vermell. Trobo que és inherent al projecte en si.

    Et diré que crec que a una certa part de la població ja ens comencen a semblar normals segons quins plantejaments, vull dir que estic segura que no a tothom li molestaria pensar que has pintat amb sang, de fet, a algunes segurament ens semblaria reconfortant perquè ens permet unir-nos en una reivindicació d’allò que som i que s’ha intentat amagar. Crec que responc a les preguntes que et fas cap al final del post, trobo que la teva proposta arriba i pot volar sola i ho fa perquè, com ha dit l’Oriol, neix de tu, d’haver buscat i observat la teva llavor, i d’haver estat constant però flexible a l’hora de permetre-li evolucionar.

    L’enhorabona pel teu projecte, crec que has fet una bona feina. I gràcies per compartir una cosa tan personal i aportar tant, alhora.

  3. Maria de Lamo Esteban
    Visibilitat: Públic

    Primer de tot dir-te que només amb el titol intuia una sensació de buit, ja que la foradada em donava a entendre al buit que potser crea les ganes d’aconseguir allò que per sempre et canviarà la vida, es porti a fi o no, i es la voluntat de crear vida. Això hem toca d’aprop, podria dir que per vivències de conegudes molt properes i del grup de criança, sinó que evoquen totes les emocions possibles, tot i que la presentació a primera vista crida l’atenció. El color vermell, el video on realitzes aquest cercle amb la pròpia sang, etc, són motius que atrauen a l’espectador.

    La realització del cercle realitzat amb la pròpia sang em crida l’atenció, no per la sang en si, sinó perquè el meu cap es qüestiona quina història o vivència t’ha portat a representar aquest cercle buit amb la pròpia sang, em remou internament i em genera curiositat per intentar empatitzar amb aquest seguit d’emocions viscudes, ja que segons dona entendre a l’entrevista una persona es vol quedr embarassada i està consultant amb professionals quina es la millor manera o quines opcions hi ha. També es planteja totes les qüestions que s’hi troba una persona a l’hora de poder crear vida, sense ser qüestionada per un altre. 

    En general, trobo una reivindicació sobre ni tot es blanc ni tot es negre, sinó que hi ha grisos i d’altres colors, estic segura que la meva mirada no es del tot neta i de tot una mica, ja que he nascut i segueixo en un entorn on es basa en el binarisme, però poc a poc el meu cap va obrint la mirada i pensament, gràcies a tota la informació que ens rodeja, i d’on poc o molt m’agrada escoltar i aprendre. 

    Crec que el projecte que presentes és molt coherent, molt maco, i molt enriquidor. Per al meu parer, el cercle amb la pròpia sang ni em fa fàstic. Considero que els textos que apareixen a la part de darrera de les samarretes es llegible, amb uns missatges molt directes i els quals criden l’atenció per a ser llegits.

    Entenc el significat del cercle a la perfecció un cop explicat, però sense explicar també em donava a entendre amb la seva posició i color de que es podria tractar, per tant des del meu punt de vista no realitzaria cap altre dibuix al seu interior. 

    La ubicació de la marca  la zona genital, em sembla tot un encert. La manera en que treballes tots els conceptes em semblen increïbles, molt treballats i tots lligat, m’agradat molt llegir-te i estic engrescada per saber com segueixes.

    Ànims Xènia, gràcies per compartir-ho, ja que es molt valent per la teva part mostrar allò que ens remou i n’estic segura que aconseguiras que això voli i remogui les ànimes, la meva ja l’has remogut. Una abraçada!

    Maria

Mireia Sallarès, Videoart de carn i ossos

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - comentari el Mireia Sallarès, Videoart de carn i ossos

Mireia Sallarès, Videoart de carn i ossos

Xènia Fuertes Nogués
Visibilitat: Públic - - comentari el Mireia Sallarès, Videoart de carn i ossos
  Error: equivocar-se. Jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés (Enciclopèdia Catalana). I quina és la veritat, si la més gran…
  Error: equivocar-se. Jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés (Enciclopèdia Catalana). I quina és la veritat, si…

 

Error: equivocar-se. Jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés (Enciclopèdia Catalana). I quina és la veritat, si la més gran encara no la sabem?

Per a l’artista Mireia Sallarès, tu li dones la importància a allò que li vulguis donar. “La belleza si no tiene error es esteril”.

L’artista treballa amb tots els seus desitjos i potencials tant comunicatius, personals com professionals per generar les seves obres. S’endinsa fins a l’arrel de la història, fins al racó més profund, treballant amb el material més pur, sensible i real; la persona. Sallarès aconsegueix no només cooperar amb els seus testimonis i transmetre aquestes històries reals als seus receptors, sinó que a través del seu treball transdisciplinari, aconsegueix sacsejar les realitats dels seus protagonistes, i és que segons l’artista, el prefix “Trans” és quelcom que travessa i que no deixa intacte. Per tant, les històries reals d’aquestes persones influeixen inevitablement en el traçat de l’obra i els possibles canvis de sentit. Segons l’artista, tots els seus projectes tenen vida, sinó no tenen res.

Sallarès treballa en dues vies d’investigació artística, una més orgànica, poc lineal i desordenada que s’obre a la sorpresa i l’espontaneïtat i una altra que recull tota aquesta experiència per ordenar-la i situar-la sobre la línia de la racionalitat.
En aquesta segona fase, he trobat molt interessant el procés d’observació del llenguatge que utilitza i les limitacions d’aquest, per tal de plantejar-se no només el que vol explicar sinó com ho vol fer.

Els projectes de Sallarès són de carn i ossos, s’arrisquen i esquiven borrasques, però també teixeixen un procés d’aprenentatge, tant psicològic, personal com artístic, on el temps és el principal protagonista. Segons l’artista, aquest actua sobre la realitat i sobre ella mateixa madurant el seu progrés i donant noves respostes i nous camins.

 

X.Fuertes

PAC 3: Camí - Metodologia

Debat

No hi ha comentaris.

Referents

Jordi Gateu Valls
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Referents

Referents

Jordi Gateu Valls
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Referents
El meu primer referent és Pat B. Allen amb ella vaig començar en el món de l’ art teterapia. El seu llibre…
El meu primer referent és Pat B. Allen amb ella vaig començar en el món de l’ art teterapia.…

El meu primer referent és Pat B. Allen amb ella vaig començar en el món de l’ art teterapia. El seu llibre autobiogràfic  “Arte terapia: Guia de autodescubrimiento a través del arte y la creatividad” va explicant exercicis a través de la seva experiència personal. La seva web té una estètica molt senzilla potser feta expressament. Hi ha una apartat on podem veure una mostra de les seves obres nascudes de la creació lliure

https://www.patballen.com/index.html

Yayoi Kusama és una artista que pateix Cenestopatía des de ben petita i ha anat alleugerint aquest trastorn mitjançant l’expressió lliure. La seva web es veu molt professional i té una línia molt del estil de l’artista. Crec que és un bon exemple d’adaptació del disseny web al estil de l’artista

http://yayoi-kusama.jp/e/information/index.html

Volia ficar el blog de Marta Castro dadanoias.net  però fa uns dies va ser hakejada. No es una web d’art teràpia específicament, però els texts y fotografies neixen del neguit creatiu de l’artista i ho considero, per tant, creació lliure. Us passo el seu instagram on ara hi penja els continguts. Té un estil de fer text i fotografia molt personal. Trobo una verdadera llàstima que s’hagi pogut perdre el contingut del seu blog.

https://www.instagram.com/p/CWRN5opKHfv/

 

PAC 2: Símbol - Context cultural i referències. Portfolio in progress

Debat1

  1. Neus Figueroa Fornaguera
    Visibilitat: Públic

    Ole Jordi! Que interessant. Gràcies per la recomanació, feia dies que volia aconseguir algun llibre sobre art teràpia i no trobava cap recomanació que em convencés, però la teva ho ha fet.

    Té molt bona pinta, i la seva web és molt bonica la veritat. Més que senzilla, crec que té una estètica que convida a quedar-s’hi jejeje. Gràcies!

Creixement personal a través de l’art.

Jordi Gateu Valls
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Creixement personal a través de l’art.

Creixement personal a través de l’art.

Jordi Gateu Valls
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Creixement personal a través de l’art.
El meu treball parteix d’inquietuds que tenim els qui fem creació artística. Hi ha creixement o superació personal però, també traumes i…
El meu treball parteix d’inquietuds que tenim els qui fem creació artística. Hi ha creixement o superació personal però,…

El meu treball parteix d’inquietuds que tenim els qui fem creació artística. Hi ha creixement o superació personal però, també traumes i frustracions. En la constel·lació hi figuren els actors, entitats i contextos al voltant de l’educació artística i l’anomenada art teràpia que tracten les inquietuds esmentades. Crec que el meu treball anirà d’investigar els sistemes al voltant del que aporta l’art pel que fa a autoconeixement.

La meva constel·lació ja estava mig feta amb la PAC anterior, l’he endreçat una mica i he afegit elements que la complementen sortint, però no gaire, dels conceptes esmentats.

He preguntat per les xarxes i al fòrum respecte a experiències al respecte, ja que crec que és un treball que necessita la interacció amb gent que hagin viscut casos relatius a aquest tema.

L’educació artística i l’anomenada art teràpia són dos conceptes que semblen dispars, però considero que les dues toquen el tema del creixement personal que afecta en el factor madurar com individu o superar un trastorn.

De l’art es parla molt d’experimentar i s’ha comprovat que practicar alguna disciplina artística és una eina d’autoconeixement i comunicació eficient.

Sota l’encuny d’art teràpia o educació artística s’hi agrupen entitats, col·lectius dispars que poden arribar a l’àmbit de la toxicitat com sempre que es toca l’autoconeixement, però també és cert que hi ha estudis i practiques amb seriositat.

En el primer esquema no s’esmenta artteràpia, sanació ni cap concepte semblant. Crec que és un terme molt ampli que engloba moltes maneres de tractar l’art. Quan una persona fa creació lliure desencadena quelcom a la psique, potser és una eina per tractar certs trastorns o traumes que nosaltres mateixos tenim així, la nostra ment cerca les eines per pal·liar els efectes.

D’aquí neixen les diferents expressions artístiques. Els clàssics tenien molta cultura al voltant de les diferents manifestacions artístiques. Les musses són una manera de classificar-les i avui dia arriben a nosaltres de forma romàntica, però són un testimoni que les inquietuds humanes són universals i que des de ben antic la humanitat sentis la necessitat d’expressar-se a través de les arts.

Al voltant de l’autoconeixement que aporta la creació lliure s’hi ha format una constel·lació d’entitats que ofereixen tractaments o docència al respecte. Hi ha tendències que tracten àmbits específics o fan servir una línia metòdica pròpia.

Dintre de la part docent hi ha les universitats que tracten seriosament el tema i que aporten estudis i formació. Abunden molts màsters en artteràpia que et formen per exercir la docència. Jo diria que hi ha fins i tot més ofertes per preparar terapeutes que ofertes de tractaments. També trobem tallers en centres educatius

Hi trobo la dualitat entre els termes pacient i alumne tots dos creixeran gràcies a l’art i també hi trobo la figura de terapeuta o professor que en l’aspecte de guia pot ajudar a aquesta evolució o ser una interferència.

En assignatures anteriors van domar que l’art és un mitjà de comunicació, però que no està del tot definit, ja que, encara no sabem com funciona el nostre cervell. La comunicació també apareixerà al ser l’art un procés col·lectiu en què la gent es nodreix del coneixement d’altres. També trobem mitjans de comunicació per conèixer tècniques disciplines o autors. En aquest punt internet i les xarxes tindrien un paper important.

No tot és teràpia per tractar trastorns o malalties. L’art és molt útil per desenvolupar l’educació en les primeres etapes dels estudiants factor que es perd en l’educació posterior.

Una constant que parlem d’art en les assignatures de UOC és compaginar la vida adulta amb l’art com si fos quelcom a banda. Atribuir l’expressió artística a una etapa infantil és una construcció social.

Cadascú escull una disciplina artística en la qual un se sent còmode alguns no se senten atrets per les arts plàstiques però si per la música o expressió corporal.

Les arts plàstiques tracten el material, el contacte amb la matèria pren significació sobretot pels qui hem fet el salt digital i sentim la necessitat, enyorança del contacte amb la matèria.

El cos, l’expressió corporal tant l’actuació com en la dansa com que no pertany a la categoria de belles arts potser no la tenim en compte quan parlem d’art i té un paper importat en l’autoconeixement.

Art sonor, el cant, la música, la declamació, saber narrar d’històries són altres disciplines obviades, però tenen un gran paper en l’expressió lliure que ens porta a conèixer-nos.

Malauradament quan un té una malaltia pot caure fàcilment en les mans d’un xarlatà o societat que aprofita el descobriment d’un mateix respecte a l’autoconeixement.

He trobat que la meva constel·lació té moltes relacions en poso unes quantes. M’ha resultat difícil posar un ordre a les idees, ja que tendeixo a fer relacions lineals i aquí he vist que el concepte de constel·lació és una manera d’ordenar conceptes de forma dispersa que no vol dir desendreçada.

La primera relació inclou escoles, universitat i entitats docents com investigadors i practicants de les tècniques de creixement a partir de l’art. Inclou els col·lectius a qui s’aplicaria aquesta pràctica.

Un altre via es la investigació personal o amb col·lectius de forma extra-educativa. Sense tenir en compte l’ensenyança reglada. Molts artistes han trobat en l’experimentació artística la via per desfogar els seus trastorns sense saber que hi ha tot un rerefons teòric darrere.

La vida adulta sovint sembla no compatible amb l’expressió artística. Aquí podríem trobar-nos un cul-de-sac en què les inquietuds són reprimides.

La mala praxi en les tècniques d’autoconeixement fa que molta gent cagui en organitzacions que pretenen lucrar-se a costa de la necessitat de molta gent que passa mals moments.

 

PAC 2: Símbol - Context cultural i referències

Debat1

  1. Ariadna Parreu Alberich
    Visibilitat: Públic

    Hola Jordi,

    El tema matriu del teu projecte seria el creixement personal a través de les arts. Entenguis aquestes des de totes les vessants, no solament les plàstiques o digitals, sinó també les textuals, oratòries i corporals. Aquí preguntar-te si coneixes quelcom d’arts escèniques contemporànies com Xavier Le Roy o La Ribot o, evidentment Pina Bausch, de més antigues com Joan Jonas o el tàndem Cage-Cunningham o Fluxus. També parlant de referents he d’anomenar-te l’Allan Kaprow, un professor a l’Institu d’Art de California i fou el primer en usar la paraula “happening”, farà uns anys va haver-hi una exposició a la Tàpies, per si ho vols mirar. Jim Dine, també de finals del 50’ se’n diu que va ser el primer a realitzar una performance i justament era per superar les sequeles d’un accident de trànsit.

    Amb tot aquest reguitzell de noms he oblidat mencionar-te una cosa: com et sentiries treballant des d’aquestes eines? El cos? Això també englova la veu, per exemple, o tens alguna idea tècnica més clara. Em ve al cap la idea que treballis com a artista pedagog, com en Jordi Ferreiro. Considera les seves conferencies com a “xerrades-performatives” i els seus tallers son l’obra, també les seves visites guiades que no són totalment apòcrifes.

    I tornant a l’oratòria amb la teva menció als clàssics, a l’Antiga Grècia les arts “brutes” (pintura, escultura) no era art. La declamació o poesia eren les arts.

    És molt interessant com reculls el terme arterapia, una disciplina que a través de la creació artística genera transformacions emocionals i psicològics però senyales certes maneres de procedir dintre d’aquesta terminologia dubtosa i paral·lelament, institucionalitzada a través d’estudis reglats d’elevat cost. En mantens en una línia prima que és el que fa interessant el projecte i també difícil.

    Em resulta molt interessant aquests termes compostos que compons: pacient-alumne i terapeuta-professor. Estàs formulant conceptes que t’ajudaran a compondre el teu ideari sobre el projecte.

    També el recalc cito textualment “ la comunicació també apareixerà al ser l’art un procés col·lectiu en què la gent es nodreix del coneixement d’altres” i la importància de les xarxes digitals, que aquestes també ens posen en contacte. Una mena de ment rusc per per expandir aquest cervell. Crec que és una idea que has de tenir molt present per generar el PR, la peça final.

    Apuntes també al desenvolupament cognitiu i motriu a la infantesa a través de la creació artística però com aquest es va perdent ja a l ‘escola (l’anomenada “maria) i desapareix totalment en la vida adulta, i més que adulta, la que està subjecte al mercat, als diners i treball… que no en tots els països és adulta i no tots els adults viuen així sols uns quants afortunats en tots els sentits.

    Per tant, crec que el disseny d’una activitat potser podria ser la teva obra?

    Seguim!

Benvinguts i benvingudes!

Quelic Berga Carreras
Visibilitat: Públic -

Benvinguts i benvingudes!

Quelic Berga Carreras
Visibilitat: Públic -
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.