Error: equivocar-se. Jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés (Enciclopèdia Catalana). I quina és la veritat, si la més gran encara no la sabem?

Per a l’artista Mireia Sallarès, tu li dones la importància a allò que li vulguis donar. “La belleza si no tiene error es esteril”.

L’artista treballa amb tots els seus desitjos i potencials tant comunicatius, personals com professionals per generar les seves obres. S’endinsa fins a l’arrel de la història, fins al racó més profund, treballant amb el material més pur, sensible i real; la persona. Sallarès aconsegueix no només cooperar amb els seus testimonis i transmetre aquestes històries reals als seus receptors, sinó que a través del seu treball transdisciplinari, aconsegueix sacsejar les realitats dels seus protagonistes, i és que segons l’artista, el prefix “Trans” és quelcom que travessa i que no deixa intacte. Per tant, les històries reals d’aquestes persones influeixen inevitablement en el traçat de l’obra i els possibles canvis de sentit. Segons l’artista, tots els seus projectes tenen vida, sinó no tenen res.

Sallarès treballa en dues vies d’investigació artística, una més orgànica, poc lineal i desordenada que s’obre a la sorpresa i l’espontaneïtat i una altra que recull tota aquesta experiència per ordenar-la i situar-la sobre la línia de la racionalitat.
En aquesta segona fase, he trobat molt interessant el procés d’observació del llenguatge que utilitza i les limitacions d’aquest, per tal de plantejar-se no només el que vol explicar sinó com ho vol fer.

Els projectes de Sallarès són de carn i ossos, s’arrisquen i esquiven borrasques, però també teixeixen un procés d’aprenentatge, tant psicològic, personal com artístic, on el temps és el principal protagonista. Segons l’artista, aquest actua sobre la realitat i sobre ella mateixa madurant el seu progrés i donant noves respostes i nous camins.

X.Fuertes